«És la consciència de pertànyer a una civilitat que ens permet sentir-nos i voler-nos —en passat, en present i en futur— ciutadans i ciutadanes de la Mediterrània». Aquesta definició que Josep Piera fa del concepte de «mediterraneïtat» funciona a Tot són ones com un mantra des del qual repassa, dibuixa poèticament, i revalida humanament, el compromís amb els seus llocs, amb els referents culturals i literaris que han modelat la seua personalitat literària. Els qui estem avesats al discurs de Josep Piera ho sabem i ho hem pogut veure expressat en tots els gèneres que ha conreat, des de la poesia fins a la literatura de caire dietarístic o —ara en tenim l’oportunitat de comprovar-ho— als articles publicats en premsa.
Tot són ones. Punts neuràlgics al centre d’universos personals que s’expandeixen, com les places on es concentra la vida dels pobles: des de la plaça Major de Beniopa fins a la plaça Jemaa el Fnà de Marràqueix, passant per la plaça de la Vila, de Vilanova i la Geltrú, la plaça Major de Canals on es planta la Foguera més gran del món o la plaça de Sant Pere de Berga per on desfila la Patum. Espais i llocs que, en paraules de l’autor, no són tan sols físics sinó també «paisatges de desitjos, i d’emocions».
Josep Piera (1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. La poesia ha estat reunida a Poesia completa (1971-2018). Com a prosista, alguns títols destacables són: El cingle verd (1982), Seduccions de Marràqueix (1996), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001) i El llibre daurat. La història de la paella com no s'ha contat mai (2018). Menció a banda mereixen les memòries Puta postguerra (2007), Els fantàstics setanta (2020) i Canvi de rumb (2023). Al llarg de la seua trajectòria ha rebut premis literaris com el Carles Riba en poesia, el Josep Pla de narrativa o el Josep Vallverdú d'assaig. Ha rebut igualment la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991), l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2023). Josep Piera és fill predilecte de Gandia des de l'any 2010.
