Des de l´antiga Grècia fins als nostres dies, els éssers humans sempre hem necessitat consells d´experts -des de l´oracle de Delfos fins als influencers d´Instagram- per tractar de millorar les nostres vides. Actualment, aquesta tendència s´ha convertit en una autèntica obsessió col·lectiva: Internet està ple de tota mena de savis i gurus amb milions de seguidors disposats a assessorar-nos sobre qualsevol àmbit de l´existència. El que passa és que, quan decidim seguir els seus consells, sovint perdem de vista no només l´afany de millora sino el sentit real de tot plegat.
Basant-se en textos de nombrosos filòsofs i sociòlegs, des de Zygmunt Bauman fins a Slavoj Zizek, d´Eva Illouz a Byung-Chul Han o Jacques Lacan; Liv Strömquist projecta una subtil crítica de les teories del desenvolupament emocional destacant el seu caràcter moralitzador i la seva perfecta adequació a la concepció neoliberal de l´individu i la societat. Des de l´humor i la ironia, Strömquist analitza la nostra obsessió contemporània pel benestar i proposa consells per poder lluitar contra aquesta autoajuda imperant i, molts cops, fútil.
A les pàgines de Pitia dixit ens trobarem amb multitud d´”experts” i “assessors” tant curiosos com en Carroll Righter, l´astròleg de Ronald Reagan, convidant-nos a “ser guapos i feliços” mitjançant els seus curiosos horòscops; la duquesa Meghan Markle, repartint plàtans amb consells vitals a treballadores sexuals, o la psicòloga d´Instagram Nicole LePera, convidant-nos a posar límits a les persones que s´aprofiten del nostre capital emocional
