Qui vol tornar al Mas de les Òlibes, ara que fa anys que se’n van anar els darrers habitants amb l’esperança de trobar una vida millor a ciutat? Però algú hi torna. A la mà, duu una escopeta. Miquel, li diuen. Per les cambres buides, entre les parets caigudes, s’escolten encara les veus de dones com Carmeta, ressona la tristor infinita dels seus ulls quan va tornar d’aquella clínica on va tindre el fill i se’l van endur. Mort, li digueren. Però ella no ho va creure, no ho va creure mai. Ni tampoc Balma, la filla que tingué al cap d’un temps amb Daniel, la filla de qui va saber el nom i el rostre. La filla que, un dia també, es va preguntar què havia passat amb el seu germà.
