Josep Porcar esdevé Llàtzer i Jesús alhora, que no és poca cosa. Si ha volgut morir, també és qui s’exclama «alça’t i camina» per a tornar a escriure, a viure en definitiva, amb Nectari. Ha publicat sis llibres, cadascun d’ells excel·lent en molts aspectes, i al setè ha ressuscitat. Aquesta obra suposa el reflux de la marea vital i amorosa del poeta que després d’un moment fosc sap treure a flotació el poderós vaixell de la seua escriptura. Nèctar significa travessar, eixir endavant o derrotar la mort. Tot s’acompleix en aquesta obra. L’amor, concebut com a guia fonamental i fràgil alhora, es veu reflectit en aquests versos potents, sense massa concessions a l’anècdota i amb el desplegament d’un arsenal invencible de recursos literaris que confirmen l’opinió que Josep Porcar és un dels més reeixits poetes actuals en llengua catalana. La sensibilitat, entesa com a germana indissoluble del dolor i també de la bellesa, ha provocat un dels llibres de poemes més decididament imprescindibles de les primeres dècades del segle XXI.