Barcelona, any 1968. El moviment antifranquista multiplica les accions en tots els fronts. El règim es defensa ampliant la repressió. En aquest context convuls i perillós, una organització revolucionària debat sobre l’ús de la violència. Després de llargues discussions, uns quants militants decideixen orquestrar un atracament per finançar la compra d’armes. Una acció planificada fins a l’últim detall que els portarà a una situació límit.
A Milions d’ampolles buides, Manuel de Pedrolo conjuga el suspens de la millor novel·la negra amb les intrigues de les lluites polítiques de l’època. El resultat és una obra que ens atrapa amb tot l’arsenal narratiu del gènere policíac, però que es teixeix amb les reflexions d’uns personatges que ho arrisquen tot per les seves idees. Però, també, és un retrat excel·lent d’un moment històric de mobilització popular, així com dels anhels dels seus protagonistes. Tota una obra clàssica, censurada pel règim, d’un dels grans escriptors de les nostres lletres que es va caracteritzar pel seu insubornable compromís. Perquè, com remarca Jaume Cabré al pròleg d’aquesta edició, «el país no va morir escanyat per la pastanaga que ens volia fer empassar l’estat espanyol gràcies a la resistència tenaç i valenta d’una colla de pedrolos».
