Entre 1392 i 1393, Jean d’Arras va escriure Melusina o la Noble Història de Lusignan.
La novel·la, amb un fort component màgic i cavalleresc, es basa en una de les llegendes més atractives de l’Edat Mitjana. És el relat d’una fada que es converteix en dona per amor a un mortal, Raimondí. Sotmesa a una maledicció, cada dissabte es transforma en serp de mig cos en avall i torna a la seva forma humana a l’alba del diumenge , condició que perdrà per sempre si arriba a ser vista amb la cua d’escates per un mortal. Melusina fa prometre al seu espòs que mai l’anirà a buscar quan desaparegui els dissabtes, però Raimondí, trairà la seva esposa, amb conseqüències terribles per a tots dos.
Els registres més antics de la història de Melusina es remunten al segle XII. Els possibles orígens es troben en llegendes precristianes de les cultures hel·lènica, celta i del Pròxim Orient. Les figures màgiques de les aigües es troben, com és sabut, en nombroses tradicions i la història de la fada es va barrejar, a més, amb els relats artúrics de la matèria de Bretanya. Al segle XIV va cristal·litzar en la seva versió més famosa, la novel·la que Jean d’Arras va escriure per encàrrec per justificar els orígens de la família de Lusignan, a la regió francesa de Poitou. Les traduccions i la impremta van contribuir a la seva gran popularitat en les següents centúries.
Les il·lustracions, elaborades per l’autora, són gravats, en línia amb els primers incunables de diverses impremtes europees, entre els quals, els produïts a la impremta tolosana de la traducció al castellà, de finals del XV. Es busca així una coherència que comprengui tots els aspectes del llibre.
En aquesta línia, aquest projecte es publicarà en tela, amb un disseny d’acord amb l’estil medieval del mateix text. L’interior s’imprimirà a dues tintes amb papers especials en una edició molt acurada.
