S’ha de matinar molt per endinsar-se al bosc, mimetitzar-se amb els arbres i els arbustos, esperar i confiar que el batec del nostre cor no espanti les criatures que hi viuen.
La Martina, després de l’estiu, ho va fer un dia, i un altre, i molts més, fins que els animals i els arbres li van explicar a cau d’orella com viuen a la muntanya, en un equilibri màgic i encisador.
Ella ja forma part d’aquesta gran família. Només hi faltes tu!
