La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar
torres humanes. La més coneguda és la d'Algemesí perquè és la que té
més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la
que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí
hi ha dues colles. També s'han conservat muixerangues tradicionals a
l'Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall. Les tradicions d'aquests pobles
reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada
poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques
i els uniformes. En els darrers anys s'han creat noves muixerangues en
pobles on la tradició s'havia perdut o potser no havia existit mai.
En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l'any,
una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre,
és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si
històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre
fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre
valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta
entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de
cent quaranta fotografies.
Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però
també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles
que anomenem components: l'acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i
el burlesc. El llibre s'acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la
participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.
