És una novel·la que juga amb la ficció i la historia oficial per reinterpretar la vida de Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista nascut a Vila-real el 1852 i mort a Barcelona el 1909 i primer concertista del seu temps. Partint d’una profunda i meritòria indagació en la història privada del músic, Pallarés recupera la memòria de la dona, els fills i el germà, personatges que envoltaren el geni al llarg de la seua vida, presències invisibles en el gran relat de la seua biografia, que ací s’alcen com a gegants per tal de construir un nou retrat del mestre, ple de clivelles emocionals, psicològiques i espirituals. És un exercici que recorda la pràctica literària dels grans escriptors que des de principi de segle xx ens han presentat el món des del soroll i la fúria. Amb un llenguatge acerat i una autoritat i força estilístiques poderoses, Vicent Pallarés, una vegada més però ara amb una agosarada aposta narrativa en què preval la contenció i l’austeritat intertextual magistralment controlada, ens fa descobrir que l’única manera de conjurar els morts i els seus fantasmes és amb la lletra.
