A L’Eneida de Virgili, Lavínia és poc més que un nom: la princesa llatina destinada a casar-se amb Enees i fundar el futur imperi romà. Ursula K. Le Guin escriu Lavínia a partir de l’epopeia clàssica i qüestiona el relat masculí des del punt de vista d’una dona.
Lavínia ha crescut en un món de pau, però els auguris anuncien un futur tràgic: un marit estranger i una guerra. Quan una flota troiana remunta el Tíber, entén que el moment ha arribat i decideix prendre les regnes del seu destí.
El resultat és una novel·la profunda i lluminosa sobre el destí, la paraula i la construcció de la memòria. Una relectura feminista que va merèixer el Premi Locus a millor novel·la de l’any i que no trenca la tradició clàssica, sinó que l’eixampla.
