L'obra s'endinsa en l'entramat de negociacions a Madrid que realitzà
el consistori tortosí per aconseguir una desviació del traçat de la línia
del ferrocarril d'Almansa-València i Tarragona. Davant la voluntat del
constructor de la línia, el marquès de Campo, de projectar-la paral·lela
a la costa, ciutats com Reus, primer, i Tortosa, després, s'hi oposaren en
favor d'un traçat interior que afavorís els seus interessos. L'estancament
de la línia entre Tarragona i Barcelona, sumat al pes polític de Tarragona,
deixà Reus fora de tota possibilitat de ser estació de la línia, però
Tortosa seguia tenint possibilitats si aprofitava el debat sobre la ubicació
del pont de la via sobre l'Ebre. La resolució del conflicte passà per influir
políticament la resolució de la Junta Consultiva del Ministerio de
Fomento a través de diferents personalitats capaces d'afavorir la voluntat
tortosina. La resolució fou favorable a Tortosa, que aconseguí la construcció
del pont i l'estació a peus del mur de la ciutat l'any 1868.
