«Jo tenia set anys. El meu germà gran, onze; i el petit, cinc. Vivíem a Moscou, en un barri apartat, als afores de la ciutat, a prop d’un parc zoològic. El pis de la meva família era força petit, em sembla; en recordo sobretot el menjador, amb dues finestres que donaven a un pati on hi creixien alguns arbres i rodejat d’unes cabanes o barracons que servien per desar-hi eines de tota mena.» Així comença La vida secreta de Gala Dalí, un text que es desplaça amb agilitat de la biografia a l’apunt líric i visionari, de la història compartida a les vivències íntimes, i que permet una aproximació inèdita a la dona que alimentava el mite de «Gala» i s’hi amagava.
