Llegir –amb llapis a la mà i paper a l'abast, per a fer-hi anotacions sobre el que llegia– va ser una de les grans passions de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), que hi dedicà moltes hores i en deixà abundants testimonis en la seua extensa obra escrita. Les lectures de literatura catalana estan a la base de les seues interpretacions sobre Ausiàs Marc, Isabel de Villena, Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Josep Pla, Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit, etc., i quedaren reflectides en obres de conjunt i en articles. En aquest llibre es tracta sobre les impressions i les reflexions que provocaren en Fuster escriptors d'altres llengües –Stendhal, Kafka, Azorín, Brecht, Montaigne, Nietzsche, Quevedo, Huxley, Mann, Calderón, Sartre, Valéry i molts més– sobre els quals va opinar igualment amb la seua lucidesa característica i ben sovint amb un punt polèmic.
