L'Òscar va ser pare i va quedar de pedra: allò no era el que li havien explicat. Tenir una criatura al seu càrrec i intentar conciliar la criança amb la seva feina com a il·lustrador va ser tot un repte! Com a teràpia, va dibuixar el primer any de convivència amb el seu fill, mentre reflexionava (amb molt sentit de l'humor) sobre allò que estava vivint: des del que se sua per cordar el pijama a un nadó fins al sentit més transcendental de la paternitat.
"M'ha caigut molta responsabilitat al damunt… Sóc un home, un mascle, un tio… i no crec haver sentit mai a la vida com afrontar la teva existència amb un fill al costat. Entre dones sí que hi ha una transmissió generacional d'informació, però com que els homes no parlem d'aquesta mena de coses… Així ens va".
Té raó: es parla poc, en general, de l'experiència paterna, i els pares tampoc en parlen gaire, tot i que per a ells sol ser un canvi brutal. Si ja ho has viscut, tens tots els números de sentir-te identificat amb aquest llibre. Si estàs a punt de viure-ho, prepara't per conèixer la veritat. I, en qualsevol cas, com a mínim riuràs una estona.
