Al cor de Noruega, un transbordador salpa silenciosament d’un moll; així comença l’últim viatge d’en Nils Vik, un home normal i corrent amb una feina aparentment senzilla: transportar gent d’un cantó a l’altre del fiord i retornar-la a casa sana i estàlvia. I avui, un dia plujós del mes de novembre, s’ha despertat sabent que és el seu últim dia a la terra. És vell, la seva dona Marta va morir fa temps: la mort és una bona notícia. Aquest matí es lleva, esmorza, renta els plats, es vesteix i endreça la casa. Després baixa cap al seu vaixell, com cada dia des que va fer els catorze anys. Per a gran alegria, allà el rep la Luna, la gossa que fa vint-i-cinc anys que és morta. I aquest últim viatge a través del fiord es converteix en un viatge en el temps; un per un, tots els seus antics passatgers pugen a bord, ressuscitats per un moment de l'altra vida per acompanyar en Nils Vik fins a la destinació d'aquest viatge final. Escrita amb una prosa precisa i intel·ligent, amanida amb un humor sec i una mica de sal grossa, El dia que va morir Nils Vik és una novel·la sublim i reconfortant sobre el comiat i el retrobament, un homenatge a la vida petita, la vida ordinària de cada dia, i una celebració de l’amor de llarga durada.
