Alexandria, 1964. Nasser és al poder i, davant de l’agitació provocada pel seu règim, molts alexandrins fugen d’Egipte. Però hi ha una colla d’amics, nadius i expatriats europeus, que decideixen quedar-s’hi. Es troben cada nit al bar de la planta superior del restaurant Artinos, on la beguda corre a dojo mentre arreglen el món. Són la propietària del restaurant, un pintor, un advocat, la filla d’un paixà destituït, una llibretera, un maître i el propietari d’una fàbrica de xocolata. Tenen orígens molt diversos, però per sobre de tot són alexandrins, fills d’una ciutat on regnava la tolerància i la humanitat.
Mentre Egipte pateix canvis socials i polítics profunds, ¿què se’n farà d’aquests homes i dones que veuen com les seves vides trontollen alhora que s’esforcen per mantenir la fe en l’esperit cosmopolita de la ciutat?
Amb una mirada afectuosa, però també irònica i divertida, Alaa Al Aswani segueix les vicissituds d’uns personatges plens de vida que es veuen arrossegats per un remolí que supera les seves forces i que marca el final de tota una època.
«És el 1984 de la literatura àrab, sense ser ciència-ficció.»
DIDIER JACOB, Le Nouvel Observateur
Alaa Al Aswani (el Caire, 1957) és un dels intel·lectuals més destacats d’Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Dentista de formació, les seves obres han estat traduïdes a més de trenta llengües. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaca el premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari "The Times" com un dels cinquanta millors escriptors traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les "L’edifici Iaqubian", "Chicago", "L’Automòbil Club d’Egipte" i "Una república com si..."; el recull de contes "Hauria volgut ser egipci", i el recull d’articles periodístics "Egipte: les claus d’una revolució inevitable".
